alberT Janer

foto de BC&JC

L’Art de la Guerra per a Executius

El llibre “Arte de la Guerra para Ejecutivos” consisteix en aplicar tota la saviesa del general xinès Sun Tzu al món empresarial d’una manera molt simplificada. Es podria dir que és adequat per a aquells que no tenen a mà el llibre “Pensar Estratégicamente” del profesor Xavier Gimbert. Tot i així, es recomana contrastar les idees entre els dos llibres, ja que el segon està més enfocat a la gestió i presa de decisions i el primer, a la filosofia empresarial.

Hi ha algunes reflexions que fa l’autor de “Arte de la Guerra para Ejecutivos” molt atraients i queden molt bé segons com i quan s’utilitzen (un exemple d’aquest ús és la pel·lícula Wall Street –dirigida per Oliver Stone-, plena de taurons especuladors). Tot i així, s’ha de remarcar que hi ha molts casos excessivament forçats per dur a terme el paral·lelisme entre l’estratègia empresarial i la bèl·lica. També s’ha d’esmentar que les Teories de Jocs dels grans economistes i matemàtics es desvinculen d’alguns punts del llibre, ja que aquestes teories presenten més escenaris i possibilitats de negociacions.

A continuació apareixen uns comentaris del llibre que de tant en tant van bé tenir-los en compte:

Planificació – “Fer la guerra”

  • Confon als teus competidors amb innovacions constants i oferint un servei superior. La innovació és l’única arma contra la que no hi ha defensa possible.

Actes competitius – “Estratègia militar”

  • L’important en les operacions competitives són els resultats ràpids, no l’activitat prolongada. L’executiu que comprèn el mètode d’entusiasmar al seu equip i de dominar un mercat es convertirà en pedra angular de la seva empresa.

L’estratègia competitiva – “Disposicions estratègiques”

  • En general, és millor dominar tota una organització o un mercat amb un servei superior i amb les innovacions que destroçar-lo amb tàctiques destructives. Arruinar a un competidor és pitjor que adquirir intactes tots els seus recursos.
  • És millor capturar a l’electorat d’un competidor que destruir la seva reputació; és millor reclutar als seus empleats productius que destruir els seus llocs de treball; és millor apoderar-se dels seus canals de distribució que entalar la imatge de l’empresa.
  • Si ets més dèbil que la teva competència en una situació donada, defensa la teva posició si és possible, però mostra’t disposat a deixar-la a favor d’un electorat més rendible que puguis dominar. Recorda: el domini proporciona moltes aventatges. Una d’elles és la major rendibilitat, una altra és l’estat d’ànim superior. Una mort lenta no deixa de ser una mort.

La presa de posicions – El poder estratègic

  • La supervivència depèn dels teus propis actes; l’oportunitat de triumfar depèn dels actes dels altres.
  • La supervivència depèn d’una defensa cuidadosa, la victòria és conseqüència de prendre la iniciativa i d’actuar en el moment adequat.
  • La capacitat de triumfar és una qüestió de prendre posicions. Espera l’oportunitat que proporcionen els altres. Executa les estratègies eficaces en el moment adequat.

L’oportunitat i l’elecció del moment – La vacuitat i la plenitud

  • Les persones de les que se serveix han de ser com pedres rodones. Tota pedra, sigui quina sigui la forma, està quieta quan reposa en un terreny pla. Quan el terreny és irregular i se li aplica força, la pedra rodona es mou amb facilitat. – Així doncs, l’executiu hàbil genera circumstàncies irregulars que actuen al seu favor, després, en el moment oportú, llença contra el seu competidor a les persones que ha escollit, com qui fa rodar pedres rodones per la vessant d’una muntanya empinada.

El control – Dirigir les maniobres de l’exèrcit

  • Quan un competidor reforça un departament , debilita l’altre. Quan reforça un producte, debilita un altre. Quan es concentra en un electorat, oblida a un altre. Si intenta ser fort a tot arreu, serà dèbil a tot arreu.
  • De la mateixa manera que el flux de l’aigua pren la seva forma del contorn de la terra, el flux de la victòria pren la forma dels actes de l’adversari.

La gestió del conflicte directe – Les nou possibilitats

  • No persegueixis a un competidor quan sembli que s’aparta del mercat o d’un negoci fort. Pot ser una retirada falsa per fer que et retiris tu també.
  • Quan un competidor hagi esgotat els seus recursos,deixa-li una sortida. Deixa-li conservar els mitjans per a guanyar-se la vida. No intentis destruir-lo. La victòria pot resultar molt costosa.
  • No és necessari pressionar a un competidor que està desesperat. La seva pròpia desesperació el conduirà a la derrota.

La flexibilitat – El desplegament de tropes

  • No t’instal·lis en una posició que estigui aïllada o allunyada dels recursos.
  • Traça plans alternatius per si la competència pren mesures ràpides per a assetjar la teva posició.
  • Manté ocupat al teu competidor irritant-lo amb qüestions menors. Li otorga beneficis superficials per a tenir-lo ocupat i en moviment.

Les maniobres – El terreny

  • Si el teu competidor desitja emprendre de sobte negociacions per a la pau sense motiu aparent, és que està tramant alguna cosa.

Els tipus de situacions competitives i les causes dels fracassos – La terra i els seus nou aspectes

  • Coneix a l’enemic i coneix-te a tu mateix, i no seràs derrotat; coneix els temps i coneix també el camp de batalla, i llavors la victòria serà completa.

Les condicions competitives i l’estratègia ofensiva – Els atacs incendiaris

  • Potser et preguntaràs ara: Com puc derrotar a un competidor ben preparat, ben dirigit, que està d’enfrentar-se amb mi? Doncs aquí la resposta: Apodera’t d’alguna cosa que desitgi el competidor. Llavors, es sotmetrà als teus desitjos.
  • Per produir circumstàncies que et siguin favorables, comença a fingir que segueixes el programa del teu competidor.

Destruir la reputació – L’ús dels espies

  • No ataquis a la reputaicó del teu competidor si no pots beneficiar-te en fer-ho. No consumeixis recursos si no obtens uns guanys a canvi. No obris amb agresivitat a no ser que estiguis en perill.

I fins aquí alguns punts que es poden compartir a través d’aquesta pàgina. Per saber-ne més, compreu el llibre “El Arte de la Guerra para Ejecutivos” de Donald G. Krause. Tot i així, recomanaria comprar un altre llibre d’estratègia, ja que des de fa 2500 anys l’home i les organitzacions han evolucionat molt en diferents escenaris. Per altra banda, des de les conquestes del general Sun Tzu, sempre hi ha hagut un fil conductor en la direcció i estratègia de les organitzacions; mostrar-lo ha sigut l’objectiu d’aquest darrer escriptor.

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: