alberT Janer

foto de BC&JC

Una història de roses

En uns dies serà el negoci de l’any, de cada any. Un negoci que per començar presenta un marge enorme, però que la rotació de vendes només es concentra en un sol dia. No estar en aquest negoci significa deixar passar un tren amb vagons plens de bitllets i a més a més amb una olor molt rosada. Exacte; el negoci de les roses per Sant Jordi.

És molt senzill. Es realitza la comanda de roses al proveïdor i es pacta la mida de les roses, la quantitat i el dia que es volen rebre aquestes roses. El preu d’una rosa normal és de 1,60€ si es demanen 500 roses o 1,9€ si es demanen 100 i ja muntades per vendre (si no estan muntades són més barates en el seu conjunt). Una vegada rebudes, comença la tasca de vendre, passar un bon dia a una cantonada de, per exemple, l’Eixample entre les llibreries amb la senyera penjant i celebrant el dia més feliç pels llibreters.

Un emprenedor es podria llevar un dia i decidir comprar roses. Aquell dia seria una bona jornada per a ell. Després de fer la comanda, només hauria de decidir quin preu posar. Hauria d’observar què fa el seu veí, també emprenedor del negoci de les roses. Establiria una política de preus decreixents a mesura que passen les hores. Hauria d’agafar una cadira una taula… i al carrer! Quin preu posar exactament? Segons l’humor de l’emprenedor en aquella matinada, el preu podria ser molt ambiciós. Aquell any per l’emprenedor podria ser diferent: decidiria posar un preu per aconseguir un marge del 50% sobre vendes. Un cinquanta per cent! Quantes roses hem comprat en la vida per 3€ per unitat aproximadament? Segurament moltes…i per 4€? i per 5€? Aquest negoci promet.

Per sort només és un dia. Què passaria si fossin més dies els que la gent regalés roses? Estaríem parlant de la nova bombolla especulativa catalana! Si observem el segle XVII, trobarem la primera bombolla especulativa…s’especulaven les llavors de les tulipes! Traduït en la versió catalana del segle XXI: la bombolla especulativa de les roses de Sant Jordi! Catalunya tindria un altre motiu per aparèixer en els llibres d’història. Seríem portada de molts llibres i diaris.

Però en un època tant subtil, aquesta darrera bombolla especulativa no passaria. Segurament es titularitzarien les roses i els emprenedors emetrien aquests nous títols al mercat financer. Com que sembla que el negoci promet, hi ha raons per invertir. Els americans s’enterarien del negoci i decidirien ampliar-lo amb nous productes financers, per exemple amb els ERPIs: Excellent Rose Profitable Investments. Aquests ERPIs els empaquetarien amb altres títols i es comercialitzarien al voltant del món. El Wall Street tocaria màxims històrics. Els terrenys on es cultivarien les roses es revaloritzarien. I el petit emprenedor català que va començar amb una cadira, una taula i amb una comanda de 500 roses s’hauria convertit en el millor inversor i emprenedor de l’any. Donaria conferències per tots els països, explicant quines competències són necessàries per triomfar en el món de les inversions.

Però arribaria el dia negre…o en aquest cas, el dia rosa. Lehman Roses quebraria. L’efecte dominó començaria en el sector financer paral•lelament al sector del cultiu. Es veurien intervencions públiques mai registrades. La taxa d’atur es dispararia i el pànic governaria en l’economia. En aquell moment, tots cagant-nos amb l’emprenedor que va tenir la idea de començar a especular amb les roses i els seus respectius títols financers. Sort que Sant Jordi és només un sol dia.

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: