alberT Janer

foto de BC&JC

La Unió Europea i el dòmino

Quan el president del Banc Central Europeu, el FMI i la Comissió Europea van decidir definitivament rescatar Grècia, tots vam pensar que seria el punt d’inflexió d’aquesta regió internacional. I així ha sigut. Es genera desconfiança en el sistema (parèntesis per reflexionar: “hi ha hagut alguna vegada un sistema sòlid a la Unió Europea?”), les primes de risc es disparen en els països denominats PIIGS (porcs – un detall del Financial Times- Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Spain), entre moltes altres conseqüències.

Un altre efecte que té especial menció és l’augment del risc moral (moral hazard): és aquell que apareix quan una persona actua d’una manera diferent a la que actuaria si assumís el risc de la seva decisió. Per què aquest risc? Si canviem el terme “persona”en la definició anterior  pel terme “empresa” o “govern” veuríem que aquest risc comença a encaixar a l’entorn de la Unió Europea. Un exemple: Irlanda. Abans de la crisi i per tant, abans de ser rescatat, la seva actuació va ser lamentablament agressiva i avariciosa (molta facilitat al finançament, avantatges fiscals molt clars per a l’atracció d’empreses, bombolla immobiliària, …). Després de tots els aconteixaments, hem pogut aprendre que encara que uns bancs s’hagin cargat el sistema, aquests seran rescatats (i la cura la paguen els contribuents), a no ser que facin fallida pel nivell de brossa dins dels seus balanços.

La pregunta que ens fem tots és: i el següent? Alguns creuen que és Portugal (donant per fet que el dòmino no ha acabat). Es diu que si es rescata Portugal, indirectament es salvarà Espanya. En efecte, l’Estat espanyol té molt deute portugués (78.000 milions d’euros) i Portugal és el principal soci comercial d’Espanya.

Fa uns mesos dèiem: “quin desastre Grècia!”…i ara ens hauríem d’empenedir: “Quina sort va tenir Grècia”(sisplau, agafat amb pinces). El motiu: ser el primer té els avantatges d’emportar-se un tros molt gran del pastís. És a dir, que actualment la Comissió Europea i el FMI no disposen d’un fons per a què puguin encarar un nou rescat…o almenys dos.

Espanya és l’únic país que aplica mesures anti-cícliques i a la vegada destrossa ocupació (gran problema); té una taxa de creixement del deute molt elevada (encara que el nivell del deute no sigui tant alt com Grècia o Irlanda); té la prima de risc més elevada de tota la història; periòdicament, les agències de rating com Moody’s o Standard & Poor’s retallen el “rating” d’Espanya; entre altres dades. I per bassar el got provocant que tot faci molta pudor, Madrid no podia pagar el servei de neteja de la ciutat.

Però aquest no és un escenari per ser rescatat, perquè Espanya està corregint els seus problemes de dèficit (i per tant, també del deute públic). La crisi financera internacional la podria superar si no fos per la crisi immobiliària nacional que ha patit l’Estat. Ara bé, què pesa més: una crisi internacional o una nacional? Si ens han de rescatar, no serà per la crisi financera, serà per la immobiliària. Esperem que aquest Estat corregeixi les condicions del mercat de treball i la fiscalitat, a part de la competitivitat, l’educació i la inversió en R+D+i; llavors, Espanya podrà donar un bon exemple d’economia sòlida. 

1 comentari»

  Gall Quimot wrote @

Tenim un follon a Europa que es per cagar-s’hi


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: