alberT Janer

foto de BC&JC

La bomba de la FED…

El passat comunicat de Ben Bernake, president de la Reserva Federal d’EUA -FED-, ha impactat als mitjans de comunicació financers i econòmics. Concretament, es tracta del Quantitative Easing 2 (QE2): una injecció de diners de grans quantitats al mercat a través de compres de bons emesos per l’Estat. El valor d’aquesta compra seria entre 500 mil i 1 bilió de dòlars: això és la bomba que faria explotar un mercat pessimista i dèbil.

Quan el “banc central” d’un país o regió (exemple: els EUA i la FED o la Unió Europea i el BCE) compra títols de l’Estat vol dir que li està transmetent una dosis de liquiditat (“diner efectiu”) a canvi d’uns bons. Aquest increment de massa monetària d’un país implica un augment de preus (inflació – un euro avui val més que d’aquí un any). Les següents línies descriuran un escenari futur entre molts altres…així que segurament seré erroni.

En una crisi com l’actual, en què els bancs s’han quedat els diners que rebien del Banc Central per sanejar els seus balanços sense cedir crèdits a les famílies – i per tant, no fer arribar liquiditat-, possiblement ens trobem en una situació més greu del que ens informen les entitats financeres, ja que aquesta injecció de capital al mercat financer simbolitza la gran necessitat de sanejament per part dels bancs que contenen els nostres dipòsits. També és cert que els propis Estats no tenen ni un duro per afrontar tantes ajudes socials, inversions o obres públiques i s’ha d’evitar que l’Estat quebri.

Per què aquesta pressa d’injectar diners? Perquè els Bancs Centrals tenen la sensació que el diner no arriba a les famílies (massa monetària > oferta monetària) i s’ha decidit utilitzar el recurs de la impressió de bitllets. Això fa pensar un cas “relativament” proper i que a molts els pot venir al cap: l’episodi d’ Alemanya en el 1923. El país germànic es trobava en una situació de crisi econòmica i social difícil de superar i l’Estat va decidir accedir al Banc Central alemany per a què utilitzés la màquina d’imprimir bitllets. Com el mercat no va reaccionar davant d’aquest recurs, van decidir imprimir-ne més fins que notessin els símptomes de millora o canvi. Les conseqüències van ser molt ràpides i desastrosses: una hiperinflació que va implicar la pèrdua de riquesa i benestar de la societat alemanya.

La hiperinflació és una pujada desmesurada i incontrolada de preus. Aquesta augment és més elevat que el creixement dels salaris, cosa que implica un menor poder adquisitiu de la població. Per tenir una idea, Alemanya va experimentar una pujada molt dramàtica: 1 marc alemany en el 1914 valia 726.000.000.000 marcs alemanys en el 1923. Si això tornés a passar, el sistema industrial petaria amb uns nivells d’atur mai vistos i hi haurien molts problemes socials mesclats amb el pessimisme.

Aquesta crida al Quantitative Easing 2 potser no porta al cas d’Alemanya del 23, però ningú sap com el món global ho encaixaria. Estem a l’espera si al final s’efectuarà el QE2. Primera vegada que sóc així de catastrofista…sorry.

3 comentaris»

  Sophie wrote @

Molt bé Albert , em sembla que es una de les pocs vegades que entenc una mica de que va el tema ….ara , lo que hem sembla que tot lo que descrius com lo que podria pasar ( preus mes alts que els sous ., atur …) ja esta pasan !! . un petó ! .

  Janer wrote @

Sophie! merci beaucoup pour ton comentaire! La situation économique actuelle est horrible…je suis sceptique quant à une reprise!

  Gall Quimot wrote @

genial


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: