alberT Janer

foto de BC&JC

Enfocant la crisi econòmica

La crisi econòmica és el tema de cada dia. A través dels mitjans de comunicació, es poden veure notícies i més notícies de diferents accions que es volen dur a terme per frenar o mitigar aquesta conjuntura econòmica. Concretament, el cas espanyol presenta un seguit de problemes i mals ajustaments que provoquen que la gent reflexioni de debò. Es comencen a exposar una varietat de solucions o propostes per millorar la situació. I, sent més concrets, es tracten temes sobre l’abaratiment dels acomiadaments.
Si és fàcil acomiadar, l’empresa surt guanyant perquè deixa de tenir més despeses. Però no vendrà més, ja que el context no és favorable a les vendes. Per tant, els productors surten guanyant a molt curt termini a costa dels assalariats recient acomiadats. Si es segueix amb les implicacions, es veurà un augment considerable de l’atur i això es tradueix directament en baix consum (és el que es sostenia unes línes més amunt, època de no vendes). Per tant, ha de sortir la pregunta, amb aquesta proposta d’abaratir l’acomiadament s’aconsegueix sortir de la crisi? Sembla que no, ja que només s’aconsegueix que les empreses aguantin “sense” vendre (actitud molt passiva: esperar a que la conjuntura canvïi).
Segurament, si es flexibilitzen els salaris, s’aconseguirà un benefici general més gran, ja que les empreses disminuaran els sous dels empleats i es mantindrà el consum en l’economia, ja que l’atur no serà tant pronunciat. Per tant, les ineficiències seran menors. Això és una altra manera de dir que es millora la productivitat, la famosa baixa productivitat espanyola.
Ara bé, la solució no només és el mercat laboral. L’objectiu és créixer el PIB. El PIB és el gran indicador d’una economia que descompost és: Consum (C) + Despesa Pública (G) + Inversió (I) + Exportacions Netes (XN). Lògicament, un augment d’importacions (comprar a l’estranger) disminueix el PIB (és una manera de finançar l’exterior). El consum ja s’ha comentat anteriorment que és imprescindible per millorar la situació actual. La despesa pública implica més moviment de mercat, però en situació de crisi no es pot utilitzar aquest recurs perquè l’Estat no té prou diners. La inversió és el paradigma d’aquest Estat. És una aposta pel futur: s’inverteix ara perquè es generi més riquesa en un futur. Però es precisa solucions ràpides, per tant, augmentar el PIB a través de I no és el millor a curt termini (però mai s’hauria de deixar de banda). Finalment queden les exportacions netes (XN). Aquest element sí que es pot millorar. Per una banda, les importacions dismimuaran degut al baix poder adquisitiu que hi ha (augmenten les exportacions netes = exportacions menys importacions). Per altra banda, millorar el turisme nacional i diversificar les alternatives de turisme (turisme = exportació) és un dels avantatges que té aquest Estat.
Hi ha moltes maneres per incentivar l’augment de les exportacions. Però una cosa és clara: s’han de promoure nous projectes que impulsin les exportacions. Per exemple: si una empresa rep un projecte que promet moltes vendes, no és suficient que només es pronostiquin vendes nacionals; ha de tenir un alt nivell d’obertura internacional (exportar), ja que serà la forma que es garanteixi un augment de beneficis privats i macroeconòmics.

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: