alberT Janer

foto de BC&JC

De les coses senzilles, però no més

Arran d’un poema de Pablo Neruda

S’apaivaga qui es converteix en esclau de rutines,
repetint cada dia iguals trajectes.

S’apaivaga qui fuig d’una passió,
qui s’estima més el negre sobre blanc i el punt sobre la “i”
que no pas un remolí d’emocions, justament les que
rescaten la brillantor dels ulls, i el somriure en lloc dels
badalls.

S’apaivaga qui no tomba la taula quan no és feliç amb el
seu treball,
qui no s’arrisca mai per seguir un somni.

S’apaivaga qui no es deixa ajudar,
qui passa dies lamentant la seva mala sort o la pluja que no
para.

S’apaivaga qui abandona un projecte abans i tot de
començar-lo,
qui no pregunta sobre un tema que desconeix o no
contesta si li demanen allò que sap.

Mor lentament qui s’apaivaga.

Evitem morir a petites dosis, recordant sempre que estar
viu demana un esforç més gran que el sol fet de respirar.

Només una ardorosa paciència ens permetrà assolir una
felicitat esplèndida.

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: